Digues de què parlaràs, parla’n i digues de què has parlat.
Jo fins ara només sabia que havia de tenir tres parts(introducció, desenvolupament i conclusió). Però no sabia ben bé que és el que havia de dir . Així que feia el següent.
A la introducció, deia quin era el títol de allò que anava a explicar i potser explicava coses que havia d’explicar al desenvolupament. Al desenvolupament potser explicava coses de la introducció o inclús ho ajuntava amb la conclusió.
Per altra banda, també he de dir que, jo era d’aquelles noies que s’aprenien tot allò que havien d’exposar de memòria . M’ho sabia tot “de pe a pa”.
Ara he après que això que faig no està bé . Allò que haig d’exposar , m’ho llegeixo i m’ho aprenc però només les idees principals. He de dir que és molt més útil aquesta tècnica que la que jo utilitzava. He de dir que ja no em poso tan nerviosa i les coses no se m’obliden tant.
Ara diré quina és l’estructura correcte d’un discurs:
• Introducció
• Desenvolupament
• Conclusió
Introducció:
És una part molt important del discurs ja que es quan el públic està més obert, predisposat i atent al 100%. Hi ha una atenció màxima amb la qual cosa a aquesta part és on es dirà el més important.
Desenvolupament:
S’han de plantejar 2 o 3 idees principals i a partir d’aquí desenvolupar-les. Es pot captar més l’atenció si es diuen exemples concrets i després es generalitza.
Conclusió
Es fa un breu resum del que s’ha dit o es torna a dir la introducció.
DATO CURIOSO!
Hace 9 años
No hay comentarios:
Publicar un comentario