Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui les fades i les bruixes s'estimen

Avui, sabeu? les fades i les bruixes s'estimen.
Han canviat entre elles escombres i varetes.
I amb cucurull de nit i tarot de poetes
endevinen l'enllà, on les ombres s'animen.

És que han begut de l'aigua de la Font dels Lilàs
i han parlat amb la terra, baixet, arran d'orella.
Han ofert al no-res foc de cera d'abella
i han aviat libèl•lules per desxifrar-ne el traç.

Davallen a la plaça en revessa processó,
com la serp cargolada entorn de la pomera,
i enceten una dansa, de punta i de taló.

Jo, que aguaito de lluny la roda fetillera,
esbalaïda veig que vénen cap a mi
i em criden perquè hi entri. Ullpresa, els dic que sí.





Aquest és un poema de Maria Mercè Marçal que es titula avui les fades i les bruixes s'estimen.Pertany al llibre Bruixa de dol.
Per què vaig escollir aquesta autora i aquest fragment?
Bé, la resposta es molt senzilla.
Jo vinc d'un batxillerat humanístic on tota estava formada per només cinc noies. Aquesta poesia la vam llegir un dia que totes estàvem molt deprimides ja que un examen que no ens havia anat gaire bé. La interpretació que li vam donar va ser tan complicada que la professora ens va dir:
Crec que el vostre cervell s'ha quedat a l'aula de l'examen.

Per altra banda , vaig sentir molts nervis quan havia de recitar. Sentia com tot el meu cos tremolava i sentia que no em podria moure. Em va semblar curiós ja que quan haig de fer exposicions no em poso nerviosa.
Vaig aplicar el que deia el llibre de parlar bé en públic, respiració profunda la principi, desplaçar-se per la zona, saber bé el principi i el final.
Crec que aquells trucs em van ajudar ja que quan estava enmig de la poesia ja no estava nerviosa.